Georg Cantor

L'any 1918, desprès de passar per diversos sanatoris mentals, moria a Alemanya Georg Cantor. Alguns creuen que havía embogit intentant comprendre l'infinit, d'altres que el seu caràcter depressiu i les seves investigacions no tenen cap relació. El cas es en la batalla que l'enteniment ha lliurat durant mil·lennis per la conquesta de l'infinit, ningú ha tornat a endinsar-se en territoris tan desconeguts, ni tan propers a la comprensió total del que tothom donava com a incomprensible com Cantor.
El seu encert va ser fer servir les eines matemàtiques del seu mestre Dedekind per a solucionar problemes de caràcter filosòfic, en especial, la naturalesa de l'infinit. Aquest era un problema amb el qual els matemàtics portaven lidiant gairebé dos segles, des que Newton i Leibniz havien descobert el càlcul infinitesimal, però els matemàtics no es preocupaven més que per la part pràctica de la qüestió: com treballar amb sèries convergents, sense parar-se a pensar en les seves implicacions filosòfiques. I no per falta d'interès, sinó perquè precisament la filosofia havia dut a grans paràlisis de les matemàtiques, com la paradoxa de Zenó, o el descobriment (i secret) pitagòric de l'arrel de 2. Cantor va ser capaç d'enfrontar-se tot sol a aquestes qüestions valent-se unicament de la Teoria de Conjunts. Potser aquest esforç el va acabar passant factura.